El primer disc que arriba a casa el 2019 ha estat el recopilatori en vinil (una extracció de la completíssima recopilació publicada en cd) d’una de les col·leccions que més m’entusiasmen: Air Texture. E·l volum que ha arribat és el VI d’una sèrie que no […]
No vull faltar a la meva cita setmanal a l’Apartament18. Veure com està tot, obrir portes i finestres per a que la música no només ressoni entre les quatre (petites) parets. Una visita avui amb un disc sota el braç: beneïda radio! Escoltant fa un […]
El proper dia 6 d’abril, n5MD publicarà el nou disc de OKADA, artista que abans coneixem amb l’àlies ZXYZXY i que compta amb una discografia formosa de músiques que basculen entre l’ambient propi de les road movies imaginàries, amb ritmes sincopats que doten les seves […]
Behind The Counter és la sèrie en forma de recopilatori que la botiga de discos Rough Trade -una de les meves obsessions de sempre, però des de fa uns anys vinguda a menys- proposa a un artista: una sessió de música que l’hagi influenciat i […]
La música de Ali Khan és la música de la natura, passada pel tamís del dub, de l’electrònica i del sons processats. Un viatge a la nit dels boscos canadencs de Manitoba.
El 29è atac nerviós de Brock van Wey sempre té un lloc reservat a l’estanteria de l’Apartament18. Però no és atac ni és nerviós: és un altre viatge al·lucinat, amb bitllet d’anada i sense tornada, a la selva d’atmosferes tensades a la que ens té acostumats. […]
NONSEMBLE s’alia amb vocalistes de l’escena de Brisbane per rendir homenatge i traslladar les idees en forma de cançons del famós Operating Manual for Spaceship Earth, l’obra capital de R.B. Fuller.
The Album Leaf va deixar una estela amb aquest In A Safe Place a l’A18. Una ombra allargassada que de quan en quan, demana ser escoltada amb l’atenció que es mereix la música delicada.
Wrekmeister Harmonies és la banda que em vaig trobar i seguir per foto. Fins que va arribar el moment de donar-li al play i entendre moltes coses. I des d’allí, una carrera cap endarrere gaudint de tots els seus discos.
A Pitchfork esperaven un “second coming” quan es va publicar aquesta obra mestra l’any 2001. Porten 15 anys esperant el que per a mi va ser el millor disc de la dècada passada.
Hibernaculum va fer 10 anys la setmana passada. Ens ho va recordar Dylan Carlson, i ara és moment de dedicar-li unes línies a una de les bandes més belles i poderoses del ambient-metal i preferides de l’A18.
Un dels discos als que he retornat més vegades últimament. Un disc que és com un riu llarg i delicat d’electrònica fina, ombrívola i bella.
