Wrekmeister Harmonies / Light Falls

Deixa un comentari
Discos

Quant ets capaç d’envoltar-te de la flor i nata del rock indie, del post-rock i post-metal, res pot acabar malament. Vaig conèixer a Wrekmeister Harmonies de rebot. A través de fotos. No és una cosa que em sol passar amb normalitat. La qüestió és que a través de webs, de revistes en paper, de promos, de correus i de instagram sempre m’anava topant amb les dèries de JR Robinson, alma mater de WH i únic membre fix. Imatges de bandes multitudinàries, directes de 2 persones, localitzacions espectaculars, il·luminacions tenebroses, guitarres i bateries, sintetitzadors i quartets de corda. Tot en foto. A més, acompanyat de peus de pàgina amb indicacions dels llocs on tocaven en directe: esglésies, coves, crematoris, teatres…com és que no vaig veure la senyal més aviat? Per als qui també gaudim de rebre senyals més fosques que no pas lluminoses, anar-me trobant tant seguit amb el nom de WH i no catar-ho, ja no podia passar per més.

I va arribar el dia de donar-li al play a Light Falls (Thrill Jockey, 2016) i caure rendit a la primera escolta, millor, als primers compassos. Tot el que m’agrada del post-rock comprimit en una càpsula tenyida de negre. Contundència i suavitat. Negre sobre blanc. JR Robinson s’envolta de gent de GY!BE i crea un ambient on la senzillesa de les harmonies impacten de ple amb el bloc de formigó que suposen les seqüències més dures amb la dualitat calma/tormenta portada a un nivell de rotunditat musical extrem.

2 cançons a tall de resum, que defineixen tot el disc: Light Falls I – The Mantra és això, un mantra que es va endinsant, poc a poc, com un punyal al ventre. Perceps que alguna cosa està per venir, però és tan sutil, que no saps el que serà. Doncs és una nota de baix que dóna el tret de sortida a Light Falls II – The Light Burns Us All, una carrera metronòmica en busca d’una melodia en bucle que recorda als millors passatges de Earth.  I torna la calma. I així. I tombes la cara del disco, i torna a començar, la bellesa per bandera d’un cel ras. I al fons, la tempesta. I que bonic, tot plegat.

Anuncis
Publicat per

Freeform Thinker

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s