NONSEMBLE s’alia amb vocalistes de l’escena de Brisbane per rendir homenatge i traslladar les idees en forma de cançons del famós Operating Manual for Spaceship Earth, l’obra capital de R.B. Fuller.
The Album Leaf va deixar una estela amb aquest In A Safe Place a l’A18. Una ombra allargassada que de quan en quan, demana ser escoltada amb l’atenció que es mereix la música delicada.
Wrekmeister Harmonies és la banda que em vaig trobar i seguir per foto. Fins que va arribar el moment de donar-li al play i entendre moltes coses. I des d’allí, una carrera cap endarrere gaudint de tots els seus discos.
A Pitchfork esperaven un “second coming” quan es va publicar aquesta obra mestra l’any 2001. Porten 15 anys esperant el que per a mi va ser el millor disc de la dècada passada.
Hibernaculum va fer 10 anys la setmana passada. Ens ho va recordar Dylan Carlson, i ara és moment de dedicar-li unes línies a una de les bandes més belles i poderoses del ambient-metal i preferides de l’A18.
Un dels discos als que he retornat més vegades últimament. Un disc que és com un riu llarg i delicat d’electrònica fina, ombrívola i bella.
La sèrie In The Fishtank de konkurrent té col·laboracions imprescindibles, i algunes d’antològiques. Aquí dos bandes “post”: ISIS i Aereogramm, compartint esferes, silencis i sorolls diversos.
Feia temps que volia compartir les seleccions musicals que faig per a una no-festa genial: l’Slow/Snow del Petit Comitè. Donar la benvinguda al Nadal, de la millor forma possible. I Gaudir-la tot l’any.
La Marató de donacions per a la ràdio nord-americana i global WFMU ja ha començat. Animeu-vos a donar per mantenir l’esperit lliure en forma de ràdio.
Un post sobre seleccionar música, amb la pràctica d’haver-ho fet per a la pop-up store de la firma de moda preteen MONO. La llista de cançons seleccionades a Spotify, ara pública.
Discos que et trobes de casualitat, anant de compres. Aquells que pel nom i la portada, es compra assegurada. I al final veus que és la teva adorada Rumer qui està al darrere. Exquisit àlbum del 2013.
Un altre descobriment gràcies al meu admirat Jeffrey Davidson. Una joia de pop minúscula, però alhora, immensa. Aquells discos que agraden per aquí, vaja.
