L’últim disc per acabar un any. Aquest Ordinary Moon de YOYU, alies d’Ali Khan, ha estat el meu disc de tancament. 2017 passarà per ser un any d’emocions intenses. Personals i professionals, i com sempre a aquest petit racó ben endreçat, tot té el seu fil musical. I ARCHIVES records és la culpable de què el tram final de l’any que ja ha dit adéu m’hagi tornat a enganxar a la música ambient majúscula, que és aquella que escriu la seva història, sempre, en minúscules. I de tot l’escoltat, que ha estat molt, em quedo amb el disc de YOYU.

Gravat als boscos de Manitoba, al Canadà, reproduint i processant tots els sons que es desprenen de la natura, aquells que provenen de la constant mutació dels elements aigua, aire i terra, principalment. Tot enfilat subtilment per notes, a cops de piano i de melodies contemplatives, que semblen endinsar-se en un bosc infinit, en una experiència pràcticament mística. I és que la música d’Ali Khan sota el pseudònim de YOYU està molt exposada a la part més meditativa de l’ambient, repetitiva, concreta i amb una influència, gens subtil, del dub més atmosfèric, menys orgànic. I sembla mentida, perquè la part més orgànica té un pes total en cadascuna de les composicions, però com a argument, com a fil conductor i no tant com a complement d’unes cançons que són històries que parlen per si soles.

Un disc perfecte de tancament, proveu a escoltar-lo en la solitud d’un bon equip reproductor. Jo he tancat l’any amb YOYU, però és ben possible que l’idil·li musico-temporal continue durant l’any que acabem d’encetar. I segur que no serà la única referència de ARCHIVES records que caurà a l’A18, ja que em tenen el cor pres.

Simplement, música fabulosa.