MAX RICHTER, darrere el mostrador

1 comentari
Discos, Playlist

Behind The Counter és la sèrie en forma de recopilatori que la botiga de discos Rough Trade -una de les meves obsessions de sempre, però des de fa uns anys vinguda a menys- proposa a un artista: una sessió de música que l’hagi influenciat i que es trobi disponible a la botiga. El primer d’ells és el grandíssim Max Richter, autor incombustible d’abasta saviesa musical que relliga amb mestratge de la clàssica a la més complexa electrònica actual. Autor d’indispensables discos de neo-clàssica contemporania com Memoryhouse (2002), The Blue Notebooks (2004) o 24 Postcards in Full Colour (2008), així com de la recomposició de les 4 Estacions de Vivaldi o de bandes sonores per a sèries com la magnífica The Leftovers, Black Mirror o The Arrival.

Un músic de gustos excel·lents. Unes sessions des del mostrador, m’agrada molt la idea. Jo sempre he pensat que la millor sessió de música la faria des del menjador de casa, on tinc tota la meva col·lecció de discos disponibles. Tota. I anar triant al moment, allò que més t’agrada, allò que tens ganes d’escoltar, assaltat per la sorpresa de veure un disco que no recordaves, sense cap pretensió prèvia ni cap diàleg, sense la necessitat d’una història que lligue una sessió, sinó simplement, el deixar fluir la música que en aquell moment tingues ganes d’escoltar, de compartir.

Doncs us confesso que fa setmanes que en les meves hores més recollides, el recopilatori de Max Richter se m’ha fet imprescindible. El tinc en mode aleatori, sempre, perquè penso que també recull l’esperit de “posar cançons”. Fa temps que reivindico que s’ha perdut, no en tots els casos, la gent que posa cançons: la que no “punxa”. I no em refereixo a fer mescles, més o menys encertades o mash-ups trotadors, sinó l’esperit lliure d’escoltar cançons una darrere l’altra pel pur plaer de la pròpia cançó. Una sessió a mode de no-discurs, sinó d’una idea que s’ha d’entendre de forma més global. Una petita (o gran) obra feta a base de cançons, on cadascuna expliqui la seva pròpia versió dels fets. Reivindicar la personalitat pròpia de les cançons en les sessions de música.

I penso que aquest Behind The Counter de Max Richter és un marc incomparable per a portar a terme aquesta missió.

Dit això, exprimiu al màxim aquesta recopilació de cançons que van des de Bach, Rachmaninoff o Handel a Aphex Twin, Mogwai o Godspeed You! Black Emperor, passant per Philip Glass, Josquin des Prez o Rachel’s. Exprimiu-lo que del suc, se’n fa memòria.

Anuncis
Publicat per

Freeform Thinker

One thought on “MAX RICHTER, darrere el mostrador”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s