El 29è atac nerviós de Brock van Wey sempre té un lloc reservat a l’estanteria de l’Apartament18. Però no és atac ni és nerviós: és un altre viatge al·lucinat, amb bitllet d’anada i sense tornada, a la selva d’atmosferes tensades a la que ens té acostumats. Bvdub és la marca amb què recorre pel marge les distàncies del ambient vaporòs, sempre buscant el detall i les tonalitats fines. Heartless (n5MD, 2017) pot semblar que comença amb el mateix patró que ha anat utilitzant durant tots aquests anys: capes filtrades d’ecos cobertes amb melodies etèries, precioses, imaginàries. Si en la majoria de discos de van Wey se’ns indicava el camí per emprendre un viatge que anava des de l’interior fins que floria i s’elevava a l’exterior, des de la foscor fins arribar a la llum, el que més m’agrada d’aquest disc és que la fórmula és a la inversa: músiques possibles, veus trobades, crescendos transparents que es van afonant en un mar cada cop més fosc i obscur, cada cop més inaccessible, més insospitat. Veus del més enllà que participen del ritual, del viatge iniciàtic, cap a una dimensió coneguda d’ambients canviants, metamòrfics i monolítics. Heartless també és un reflex del que és bvdub en directe, i penso que ha captat a la perfecció l’essència i la intensitat amb la que sona tot el material gravat en aquest disc. La música de van Wey no és en cap cas monotònica ni estàtica: viatja, busca, interpel·la. I retorna, sense enganys, sempre. A casa sempre amb els braços oberts per rebre tota la seva música.