No vull faltar a la meva cita setmanal a l’Apartament18. Veure com està tot, obrir portes i finestres per a que la música no només ressoni entre les quatre (petites) parets. Una visita avui amb un disc sota el braç: beneïda radio! Escoltant fa un parell de setmanes un dels meus programes preferits, em vaig trobar amb la veu de vellut blau de Marlon Williams, a qui no coneixia. Un registre aproximat a un Elvis més prop de la tormenta que no pas de la llum del despertar, una veu greu, col·losal, introspectiva, que banyava les melodies tènues d’una cançó enigmàtica. I em va cridar l’atenció.

Tinc per costum quan escolto la ràdio de tenir paper i llapis prop, i vaig anotant totes les cançons que m’agraden, per saber després on les puc aconseguir i escoltar els discos que aquell artista tingui publicats. Vaig anotar la cançó What’s Chasing You del disc Make Way For Love, el seu segon disc, editat molt recentment.

Doncs el salt em va portar directament al seu disc de debut, Marlon Williams (Dead Oceans, 2016). I vaig trobar tot el que m’agrada: pols de caminals fronterers, una veu excepcional, melodies terroses i un aire fosc que t’atrapa. La música perfecta per posar la banda sonora a l’entrada d’un nouvingut foraster en una ciutat dura i perduda de l’oest. En alguns casos, em recorda a les composicions clàssiques de Gerry Goffin, amb aires d’Antony Hegarty, i al millor alt-country llaurat pel gran (tots d’empeus) Jeff Buckley. I no puc dir americà, perquè tot i que ho sembla, Marlon Williams és un afamat compositor de Nova Zelanda.

Ha trigat, però al final, el viatge des de les antípodes ha arribat. Benvingut a l’Apartament18, Marlon. Has vingut per a quedar-te.