L’altre Dylan. De Bob a Carlson. Aquesta setmana passada, el disc Hibernaculum (Southern Lord, 2007) de la banda americana Earth ha fet 10 anys. Vaig veure l’efemèride en un tuit del mateix Dylan Carlson, patró de la banda, i que vaig retuitar immediatament titllant-lo de “imprescindible”. Però el que més em va sobtar és el pas del temps: des que Carlson va tornar a engegar la maquinària de les guitarres que fan ressonar la pols còsmica allà per l’any 2000, els discos de Earth s’han anat succeint a ritme constant, lent però poderós, com el seu so.

Tots i cadascun d’ells -tenint també en compte també Earth 2, de l’any 1993, un disc que explora les fronteres del drone amb l’electricitat de les guitarres, molt abans de l’explosió del drone sintetitzat que va donar el segle XXI- es mouen en el mateix patró: conjunts melòdics abstrets de possibles epopeies del mestre Morricone, que es van transformant mitjançant una latència perenne on l’absència del so diu tant com el riff més atronador. I és que la música de Earth és bellament intensa, ja que molts cops posa el mateix ímpetu en celebrar la comunió de la radicalitat sonora del sludge amb les tonalitats ambient més obscures i bromoses, i això és el que em fascina. Bandes com Low tenen la lliçó ben apresa en aquest sentit, ja que també són experts en fer sentir l’absència del so.

Hibernaculum no fou un disc nou, sinó que proposa relectures de peces que ja havien anat apareixen en altres 7 polsades i col·laboracions diverses (Greg Anderson de Sunn O))) en primera línia) i que va acompanyat de material audiovisual gravat en directe de la gira de HEX. I és que Hibernaculum és un apèndix perfecte per a HEX or Printing in the Infernal Method, el disc que va tornar a posar a Carlson i companyia un altre cop a la primera línia, de la mà de Southern Lord fins al dia d’avui.

Per a completar el cercle només em fa falta veure’ls en directe, ja que és una de les poques bandes que fa molts anys que segueixo i no he tingut l’oportunitat de poder-los gaudir en el seu hàbitat natural, o sigui, entre fumeres espeses i volums atronadors. A veure si hi ha sort.