És un dels discos que més intensament estic escoltant últimament. Sempre m’ha interessat la música electrònica tintada de tristesa vaga, ombrívola i duradora. I tots els discos de Löffler tenen aquest aire: ritmes compassats amb melodies que naveguen entretallades que semblen agermanades a sonoritats líquides lligades a la natura. I si a més, tot això ho acompanyes amb pausa i delicadesa, la veu sedosa de Mohna i crescendos cuinats a foc lent, el que et trobes al final és un disc de música electrònica esplèndid.

MARE (Ki Records, 2016), el seu últim disc, segueix el patró de A Forest i Alaska, els altres dos discos publicats per Christian Löffler fins a dia d’avui, a més d’un parell de EPs. Però en aquest cas, a MARE juga més la part orgànica, enregistrant més instruments i deixant també una bona representació a les gravacions de camp. Algú podria pensar que totes les cançons segueixen un patró similar, que és possible, però són els detalls de la composició el que les fa diferents, amb milers de matisos que guanyen per escolta.

Una escolta plàcida, aliena i minuciosa, que fan que sigui un dels discos als que més he tornat des del dia de la seva publicació, l’any passat. Un disc d’electrònica que sembla un riu: tot passa, diferent i delicat, per quedar igual. Apagueu els llums, bons auriculars i doneu-li al play.