Reconec que sóc un fan absolut de la sèrie de Konkurrent, així que no se si podré ser parcial. Tots els grups que participen m’agraden, però per alguns tinc debilitat personal. És el cas d’aquesta col·laboració In The Fishtank 14, la que va unir dos dies en un estudi per compartir vida, música i misèries les bandes ISIS i Aerogramme. El resultat, és sintètic: 3 cançons que aporten el millor de les dos bandes. Per una banda, el sentit melódic del post-rock de Aerogramme, propers també al post-hardcore, però amb aquella sensibilitat melòdica excepcional, que els fa lligar cançons rodones i experimentals al mateix temps. D’altra banda, la força descomunal i esfèrica de ISIS, segurament, la banda que millor va saber absorbir -i això és un dir, si teniu en compte la seva discografia- tot el que va sobreeixir del metal la passada la dècada dels 90.

Dels primers arrela la cançó que obre el disc, Low Tide, una pulsió de ritme percutor, acompanyat per una veu que va traçant el discurs trist que projecta una melodia propera al post-rock més clàssic, sense estridències, atmosfèrica. En canvi, i la que per a mi resumeix de manera perfecta la col·laboració de les dues bandes és Delial, el segon tema, perquè aporta tot allò conegut de ISIS, és a dir, múscul i potència esfereïdora,  sumant també l’estructura rugosa i ruidosa de Aerogramme que tan bé han demostrat als llargs dels anys en els seus discos imprescindibles. Tanca el disc la cançó més densa i fràgil, la part més experimental de les dues bandes i que també dominen a la perfecció. Si heu seguit les aventures i desventures de les dues, ja sabreu que no és tot domini del soroll, també hi ha molta lliçó apresa sobre el tempo, la calma i la tendresa. I Stolen és el millor reflex possible.

No serà l’últim cop que us parle de la “peixera”, perquè hi ha grandíssims discos de gent que són importants per a l’A18. Així que aneu obrint boca amb aquest, que segur que en vindran més.