Que Fluttery Records és una casa amiga de l’A18 està fora de dubte…per això estic content de poder-vos parlar (o escriurellegir, com vulgueu) d’un disc que fa uns dies que està en mode repeat a casa. L’altre dia li comentava al meu amic Carlos Martorell (artista al darrer de Shoeg i un terç de l’Ensemble Topogràfic) que la gent d’aquest especial segell m’havia passat el disc de debut de Secoya, el projecte solitari del bristolià George Robinson. De fet, la conversa no va anar així. Li vaig dir que penjaria un disc a l’A18 que em recordava molt a un Ensemble Topogràfic sense guitarres. Per als qui som devots de l’Ensemble, és difícil d’imaginar. Però no impossible. I aquí està el disc.

Secoya és música situada en l’ambient més melòdic, aquella que et permet experimentar aquelles sensacions sense gravetat que tan agraden per aquí. Composicions amb una base rítmica que flueix sense deixar pràcticament rastre, però amb les notes de piano i guitarra suficients per a deixar marca al subconscient. Aquella marca que tantes voltes ens deixa l’estat musical: la de vulguer-ne més, la de sentir-se comfortable quan l’escoltes, la de la musica sense pretensions més enllà de la recerca d’aquella bellesa malencònica que tants cops ansia. El disc de Secoya es titula Ghosts (Fluttery Records, 2015) i com explica el seu autor, “el pràcticament 90% està fe mentre encara està al llit”. Encara que sincerament no em sembla una frase massa digna -o es que jo no li veig la gràcia, ni allò que pugui tenir de destacable aquest fet- si que es pot afirmar que la seva música transcorre per atmosferes agradables i entelades, segurament intentant reproduir les sensacions que transmet el moment aquell en què estàs despertant d’un somni. Música molt, molt bonica. Recomanable.