Seguir de prop a l’artista iranià Siavash Amini és d’aquelles coses que recomforten. Perquè no és fàcil i sempre tens l’oportunitat de conèixer les mil i una col·laboracions entre les que es veu immers. Quan escolto la música de Siavash Amini sempre penso el mateix: el cosmos. La música de les esferes, dels quàsars i dels púlsars, han de sonar així. O el que és millor, haurien de sonar com ho fa aquest What Wind Whispered To The Trees (Futuresequence, 2014).

Drones meravellosos que travessen portes incertes, la sensació de què hi ha alguna cosa més enllà de la música, intangible i secret, cobertes de cordes que es fonen en melodies de tristesa infinita. Capes de feedback i pulsacions baixes amb vents que van i tornen, amb més i menys intensitat. Una història lligada a partir de les novel·les de Dostoievsky que mostra fins a quin nivell de profunditat s’endinsa Siavash Amini, en una letàrgia fosca i densa de música d’altres planetes. Després d’escoltar el disc, continuo pensant que si el cosmos sona, ho fa així. Un disc excel·lent, i per a mi, una de les millors referències del gènere de 2014.