He de confessar que lo de Jack Dupon me va semblar una absoluta locura. No se si era de les músiques més desordenades (?) que he vist en directe, però si que puc assegurar una cosa: tot cobrava sentit únic, encara que les parts per separat no ho semblés. Com si d’un post-rock en aires còmics es tractés, vaig disfrutar-los a tope, intensitat creixent i sempre de menos a més. Molt xulo.

Cigüeña molt bé, no els havia escoltat mai, tot i els discos que ja porten publicats. Molt d’ofici i punk rock ols school, ràpid i sense pretensions. Bien.

De Saïm si que ja havia escoltat coses, sobretot l’últim disc. Podria dir-vos que és una banda que està al límit de traspassar la fina línia. Ara tocaran en Jawbox al Primavera a la ciutat. Seran uns bons teloners i si continuen estan inspirats (en les seves cançons, tot i l’angst juvenil, també hi ha molta melodia…millor dit, molt bona melodia pop) podran gravar coses xules. Que no canvien mai i que recorden d’on venen.