Dels últims concerts del PITG, les dos últimes vetllades esperan a la grandíssima Julie Doiron el proper dia 27 de març. La primera de les dos: TENSURA, banda molt en la línia de Washington DC, guitarres angulars, però en un to vocal excessivament monòton. Un grup fet d’influències, disfrutable en alguns trams -sobretot alguns passatges de guitarra, realment esplèndids- però que girten al voltant de tantes coses escoltades i vistes. Diferents van ser RADIADORES VIEJOS, tot i que les influències també els hi sortien per les costures: Talking Heads, Madness, Aviador Dro…però ei! molt disfrutables en 45 minuts. Saxo, baix i bateria motorik, desgranant les cançons del nou EP. Bona vetllada de reminiscències 80 d’un i altre costat d e l’Atlàntic.

La segona vetllada, diferent: la segona vegada que veia a CAJA DE ORDENACIÓN NÚM. 4 i la veritat és que me van agradar molt més que la primera, tot i descontar-li el factor sorpresa. Guitarres més incisives, més contundència a la bateria i amb una volta de rosca més: de l’indie-rock al post-rock sense despentinar-se. La part arty del recital de la bateria inflama i impressiona una vegada el vius, però me quedo en la part musical. Me van agradar molt més en el format de cançó clàssica. CON4 molen. I després la banda de Berlin (ojo, punt de residència: entre ells murcians, catalans, anglesos…) NUNOFYRBEESWAX molt en l’onda de l’indie dels 90, B-52, el surf-pop i en definitiva, música ràpida, que no intensa; melòdica, que no embafosa; i que ens va fer passar un molt bon rato. Espero que tornen aviat.