Fa un parell de dissabtes vaig estar col·laborant en un event especial i dels que fan molta il·lusió: seleccionar música per a amics, coneguts i clients en el marc d’una pop-up store de la firma de roba preteen MONO, al nou espai de l’estudi+botiga de Doblespai. Tot, baix la cuidada posada en escena de El Petit Comitè, l’associació de les músiques possibles, de la qual en formo part.
Un parell de detalls: m’ho vaig passar tan bé seleccionant música, que penso que calia compartir la playlist de cançons que vaig preparar per a l’esdeveniment. Cançons que em recorden a Mono, sobretot. Música pop i electrònica, clàssica i extranya alhora, d’avantguarda, sofisticada, senzilla i de bon gust: Tycho, Maritime, ABBA, World Party, The Cranberries, All Saints, Bulb, Gweeno o Costeau, entre altres. Tal i com són cadascuna de les parts participants. Dóna goig forma part d’una cosa així, perquè és el marc ideal per entendre el concepte de “seleccionar” música, que és molt diferent del de punxar música. I són coses diferents: a la pràctica, no és necessari mesclar les cançons, entrellaçar-les, a la manera clàssica, per crear un seguit, uns passos que van un al darrere de l’altre. Seleccionar cançons, per crear un continuum, un moment, un viatge musical entre dos punts, amb un inici i un final, on l’important no es el proper pas, sinó el resultat del conjunt. El millor exemple pràctic d’això és que una bona selecció de cançons es podria autoreproduir en mode aleatori, i que tingui sentit. Que cada cop, per múltiples que siguin, que es reprodueix la llista seleccionada, tingui coherència, independentment de l’ordre de les cançons. Això és el més important: que la selecció del conjunt en global tingui un sentit. I, evidentment, la dificultat no està en seleccionar les cançons (això ho podria fer un programa o algoritme qualsevol, no?) sinó que el conjunt tingui sentit en el marc en el qual es desenvolupa. Una mica com allò del saber estar: saber seleccionar.
Només dir-vos que estic molt a favor d’aquesta manera de fer, la del selector, com ja ens van ensenyar els sound systems jamaicans, abans d’incorporar els maxis de 12” i s’obrís la porta al punxar.
Aquí teniu la llista de Spotify: TENDERETE MONO 2016
From Order to Disorder Music 