Tenia ganes de vore als alacantins Cemënteri, punk rock de la vella escola, melodia i tradició -un bolo en molta tradició, ja veureu més endavant- a parts iguals. M’encanten en disco i en directe també, ara després de veure’ls. Com va dir l’amic Eduardo Margaretto, que ens va acompanyar i es va estrenar al Plug, una banda “sin trampa ni cartón”: ofici i xalera.

Lo de Les Conches Velasques encara ho estic processant avui, sobretot, intentant entendre com té el cervell de compartimentat el bateria, que a banda de ser la peça clau del combo (ojo! Thomas House rascant la guitarra a l’esquerra) era la veu que cantava “tonadilles”, romancero popular o poemes musicats. Havia llegit que LCV eren els Lungfish d’aquí…jaja. Lungfish no se, però una proposta tan extranya com bella, tan al límit del primer rock independent dels 80 en la música i lligat tan i tan bé en la part folklorica i tradicional. Brutal.