Un Magic Monday que ens va volar el cervell a tots els privilegiats que estàvem en dilluns a les 20h a un dels nostres racons preferits de la galaxia: el Plug In The Gear.

Primer la saxofonista Cathy Heyden ens va transportar fora de la zona de comfort que són les 4 o 5 parets del PITG per trauren’s a fora i marcar-se una improvització al saxo alt brutalíssim, jugant amb els ressonàncies de les teulades altes i les portes metàl·liques del polígon. Gitada a terra bufant i bufant per fer-nos entendre que la seua música és com la vida: hi ha molts d’universos paral·lels i estan tots aquí. Genial és poc.

Com menos genial la proposta al baix elèctric de Howie Reeve, que es mou entre les cançons de bressol, la ruidera non-sense, el pop naïve i la cançó popular (que no populista). Quina forma de posar-se a la gent a la butxaca, sent proper i integrant a la gent a formar part del concert. Genial és poc (II).

I la traca final, en dos tongades: una primera impro entre Cathy i Howie, ja com a Chaussons, on volen a través del free-jazz pràcticament. La segona és quan entra Edgar a la bateria (dels amics KLS) i reforça un discurs on el ruidisme, la improvització i l’alliberament anímic pren sentit. Genial és poc (i III).