Temps per a tornar al Plug i temps per anar-vos deixant per aquí petites càpsules. El que escric aquí no té cap intenció de ser cap ressenya ni similar, només petits pensaments que tenen ganes de compartir-se o notes visuals que volen quedar registrades. Primera vegada que veig a Fliessgewässer i sobretot allò que m’esperava d’un artista de les seus característiques: traslladar al directe qualsevol dels seus discos és presentar-te a un concert on no saps el que passarà, i això em fa posar la pell de gallina. Una cançó, controlada per rellotge analògic, plena de drone, de melodies disruptives, de sensibilitat i perquè no dir-ho, d’orfebreria noise a la hand-crafted music, va ser suficient. Totalment a favor.

Pet i Cop, tot i que conec personalment a Josete -rebusqueu a les entrades d’A les 10 a la Pizzeria de Justo sobre l’undreground benicarlando i vos trobareu en una de les figures més imponents, versat en mil i un projectes i vencedors de tots els encontres- no havia vist encara els embats d’improvisació i plàstic que perpetra conjuntament amb Miquel Àngel Marín. Presentaven una demo gravada al febrer de 2017, però segur que això és lo que diuen ells, perquè el que vam presenciar va ser un Akelarre brutal de “bombo i tambor”. Una classe magistral d’improv, d’història musical. Simplement sensacional. Que continuen gravant i que ens ho vaiguen presentant, encara que sigue en 4 anys de retard. Llarga vida.