Un any menys quatre dies.

Però mai és tard per tornar a obrir les petites portes i finestres de l’Apartament18, lloc personal i ple de racons amb dèries, sobretot musicals. Durant aquest temps, la música en primera persona no ha faltat a l’espai íntim i comú, però no l’he compartida. Ha estat un temps per desconnectar i desaprendre, per disfrutar de la música des d’un altre punt de vista. Deslliurar-se de la voràgine inabarcable de les novetats, assimilar que és impossible “posar tot el mar en una caixa”, i comprovar que hi ha noves formes de gaudir-la: el retorn al conegut, al gaudit en altres èpoques, al redescobriment i al descobriment, com no. Tot està gravat en l’ADN de qui estima la música.

La música com a òrgan impulsor vital, és això. La música et fa sentir lliure, pot ser és una obvietat, així com allò que deia el gran Albert Ayler de què “la música és la força sanadora de l’univers”. “Quién canta su mal escampa”, diuen segurament les tribus indígenes. Noves formes s’imposen al petit Apartament18, tot relacionat amb la pausa i la tranquil·litat, degustant coses conegudes i d’altres que no es coneixen tant.

Però sempre amb el denominador comú: la Música. Aquí i Ara. Pujo el volum, i qui vulgui escoltar el que surt de l’Apartament18, benvingut sia.